"Els poders publicitaris" de Rafa Gomar

Heu llegit Trex, de Rafa Gomar? Doncs heu de llegir-ho. La raó? Molt fácil: qui de nosaltres no ha sigut un bobo i s´ha cregut els meravellossos beneficis que un producte determinat anunciat en la tele o en qualsevol lloc, encara que pensàrem, però de veres que pot fer-ho? Bé, sigau sincers.

En aquesta narració curta, és el que ens mostra Gomar, amb un to d´ironia boníssim que et fa veure la ingenuitat de la gent, sobretot quan u està desesperat per conseguir alguna cosa: pèrdua de pes (amb estes pastilletes que no sabem el que porta i que probablement no serà gens bó per la seua salud, podrà amainar 5 kilos al mes), netetja de l´hogar o de roba (tens el bany o la cuina tan brut i bruta que pareix una pocilga? No pasa res, amb aquest producte serà com nou després d´estar hores i hores i d´haver d´utilitzar algun més…).
En aquest cas en concret, Francesca es compra uns xicles que quan els anuncian deixan veure que per menjar eixos xicles et bessen. Doncs la protagonista ho prova però el resultat després d´haver passat per la decepció no és ni per assom, el que ningú s´esperava.

Forta crítica a més a la societat en la qual vivim: lamentablement tot ens pareix espectacle, fins la mort.

"Un bitllet de mil": seguim a Mercé Rodoreda

Després d´haver llegit l´obra La Plaça del Diamant de Mercé Rodoreda, vaig tindre ganes de més, així que vaig triar El bitllet de mil.

De la mateixa forma que descriu a la novel-la, ho fa en aquesta narrativa curta: impressionant. Ens fa sentir com protagonistes d´allò que li està succeïnt a la protagonista: un dona que ja ha passat dels quaranta i que no viu amb una situación econòmica desofegada.

Una tràgica història que mostra ingenuitat i fortalessa: la protagonista s´il-lusiona d´allò que aconseguirà (un bitllet de mil!), però la voluntat del jove no està gens encaminada a afavorir-la. I a pesar de la ràbia que sent la dona una volta l´han timada, segueix davant ràpidament perquè el sopar del seu home ha d´estar quan arribe.

"La plaça del Diamant", una obra exemplar de Mercé Rodoreda

Hola a tots i totes de nou!

Per fi he pogut accedir a la opció de "entrada", encara que en una nit... Tal volta siga el meu regal de Nadal!

Bé doncs, aquesta entrada va dirigida a la narració de Mercé Rodoreda, La plaça del Diamant.
Amb aquesta obra, ens trobem davant d´una novel-la que molts consideren la consagració de Mercé Rodoreda en la literatura catalana contemporània. Es tracta de La plaça del Diamant, publicada a l'any 1962.

Una obra enmarcada dins d´un període històric difícil, des del nombrament de la Segona República fins als primers anys de la postguerra però que fundamentalment narra les dues relacions personals d´una jove Natàlia i de com es desenvolupen amb el pas del temps: la primera marcada pels gels i l´abús de poder de l´home en front de la dona; i la segona basada en el respecte i amor vertader.

Amb el seu estil fresc, viu i senzill, l´autora busca apropar-se a les formes i to del llenguatge col-loquial sense caure mai en vulgarismes ni perdre un to poètic necessari en aquesta obra tràgica. El seu lèxic senzill no dificulta de cap manera la seua lectura.

Dos aspectes a destacar són: la riquesa psicològica dels seus personatges, en especial de la seua protagonista, Natàlia donada per les descripcións constants i realistes del seu estat d´ànim i del que pensa. Per altra banda trobem el simbolisme que tenen molts elements de l´obra, en especial, els coloms que demostren la angoixa de la protagonista de viure amb Quimet, el seu primer marit i a qui tant l´agradaven els coloms (raó per la qual a d´ella també li havien d´agradar.
Amb la descripció tan acurada pareix que estigam vivint allò que narra i sent la protagonista.

De la mateixa forma que me la vàreu recomanar alguns de vosaltres, vos la recomane a tots aquells no l´hàgeu triada. I no per fer la lectura enguany, que és el més agobiant de la carrera, sinó per a llegir-la amb calma perquè vos assegure que disfrutareu llegint-la.

Bon Nadal a tots!

Hola a tots i totes!

Supose que habreu vist o llegit una de les notícies més parlades i publicades d´ahir i hui. M´estic referint a l´intent d´assassinat que dos joves americans volien portar a terme contra el candidat a la presidència dels Estats Units Barack Obama.

Aquests dos "il-lustrats" pensaven primer atracar una tenda d´armes y després assassinar al voltant de 100 estudiants d´algun col-legi d´una manera determinada: a 88 matar-los amb armes y a 14 decapitar-los, tot per ser estos dos números simbòlics en el nazisme. He intentat trobar el significat que tenen però no l´he trobat. Seguiré buscant.
Per a finalitzar, volien llevar-li la vida al candidat anteriorment anomenat... Menys mal que els han detingut, perquè no crec que arribaren a matar a Obama però carregar-se a una centena d´estudiants ... no sé. No les tinc totes amb mi.

En fi, lo que vull dir-vos és que tot açò queda molt bé reflectat en la pel-lícula American History X, on es veu tot este racisme i odi cap al que és d´un altre color de pell (tant els blancs odien als negres, com els negres als blancs).
Pareix que és més fàcil odiar que facilitar-se les coses en aquest món, a més sent tots els que lluiten pel mateix: millorar la qualitat de vida. Però com es veu al final de la pel-li, no tots som iguals. Afortunadament!

Finalment, animar-vos a veure esta pel-lícula, no vos arrepentireu, os l´assegure.
Fins l´altra.

Hola a tots!

Pensava que açò estaria més difícil, però al final he pogut fer-ho per mi mateixa...

Així que anime a tots aquells i aquelles que es pensen que no són uns genis amb les noves tecnologies i que no s´atrevixen a fer-se´n un blog, que se´l façan, que al mateix temps se sentiran molt contents i veuran que no és gens difícil.

Fins l´altra companys!