"La plaça del Diamant", una obra exemplar de Mercé Rodoreda

Hola a tots i totes de nou!

Per fi he pogut accedir a la opció de "entrada", encara que en una nit... Tal volta siga el meu regal de Nadal!

Bé doncs, aquesta entrada va dirigida a la narració de Mercé Rodoreda, La plaça del Diamant.
Amb aquesta obra, ens trobem davant d´una novel-la que molts consideren la consagració de Mercé Rodoreda en la literatura catalana contemporània. Es tracta de La plaça del Diamant, publicada a l'any 1962.

Una obra enmarcada dins d´un període històric difícil, des del nombrament de la Segona República fins als primers anys de la postguerra però que fundamentalment narra les dues relacions personals d´una jove Natàlia i de com es desenvolupen amb el pas del temps: la primera marcada pels gels i l´abús de poder de l´home en front de la dona; i la segona basada en el respecte i amor vertader.

Amb el seu estil fresc, viu i senzill, l´autora busca apropar-se a les formes i to del llenguatge col-loquial sense caure mai en vulgarismes ni perdre un to poètic necessari en aquesta obra tràgica. El seu lèxic senzill no dificulta de cap manera la seua lectura.

Dos aspectes a destacar són: la riquesa psicològica dels seus personatges, en especial de la seua protagonista, Natàlia donada per les descripcións constants i realistes del seu estat d´ànim i del que pensa. Per altra banda trobem el simbolisme que tenen molts elements de l´obra, en especial, els coloms que demostren la angoixa de la protagonista de viure amb Quimet, el seu primer marit i a qui tant l´agradaven els coloms (raó per la qual a d´ella també li havien d´agradar.
Amb la descripció tan acurada pareix que estigam vivint allò que narra i sent la protagonista.

De la mateixa forma que me la vàreu recomanar alguns de vosaltres, vos la recomane a tots aquells no l´hàgeu triada. I no per fer la lectura enguany, que és el més agobiant de la carrera, sinó per a llegir-la amb calma perquè vos assegure que disfrutareu llegint-la.

Bon Nadal a tots!